ProZ.com translation contests »
25th translation contest: "Alien first impressions" » English to Catalan » Entry by Eulalia Grifell


Source text in English

Translation by Eulalia Grifell (#30863)

Imagine dining in a European capital where you do not know the local language. The waiter speaks little English, but by hook or by crook you manage to order something on the menu that you recognise, eat and pay for. Now picture instead that, after a hike goes wrong, you emerge, starving, in an Amazonian village. The people there have no idea what to make of you. You mime chewing sounds, which they mistake for your primitive tongue. When you raise your hands to signify surrender, they think you are launching an attack.

Communicating without a shared context is hard. For example, radioactive sites must be left undisturbed for tens of thousands of years; yet, given that the English of just 1,000 years ago is now unintelligible to most of its modern speakers, agencies have struggled to create warnings to accompany nuclear waste. Committees responsible for doing so have come up with everything from towering concrete spikes, to Edvard Munch’s “The Scream”, to plants genetically modified to turn an alarming blue. None is guaranteed to be future-proof.

Some of the same people who worked on these waste-site messages have also been part of an even bigger challenge: communicating with extraterrestrial life. This is the subject of “Extraterrestrial Languages”, a new book by Daniel Oberhaus, a journalist at Wired.

Nothing is known about how extraterrestrials might take in information. A pair of plaques sent in the early 1970s with Pioneer 10 and 11, two spacecraft, show nude human beings and a rough map to find Earth—rudimentary stuff, but even that assumes aliens can see. Since such craft have no more than an infinitesimal chance of being found, radio broadcasts from Earth, travelling at the speed of light, are more likely to make contact. But just as a terrestrial radio must be tuned to the right frequency, so must the interstellar kind. How would aliens happen upon the correct one? The Pioneer plaque gives a hint in the form of a basic diagram of a hydrogen atom, the magnetic polarity of which flips at regular intervals, with a frequency of 1,420MHz. Since hydrogen is the most abundant element in the universe, the hope is that this sketch might act as a sort of telephone number.
Imagina't sortint a sopar en una ciutat europea de la qual desconeixes la llengua materna. El cambrer quasi no parla anglès però t'ho manegues com pots i al final aconsegueixes demanar una cosa del menú, menges i pagues. Ara imagina't, en canvi, que després d'una llarga caminada plena d'alts i baixos, apareixes mort de gana en un poblet amazònic. Els seus habitants no tenen ni idea de les teves intencions, comences a moure la boca com si mengessis i ells ho interpreten com si fos la teva llengua materna. Quan aixeques les mans en senyal de rendició ells es pensen que els vols atacar.

La comunicació sense un context en comú és difícil. Per exemple, les zones radioactives han de romandre intactes durant desenes de milers d'anys. Però, tenint en compte que l'anglès de fa tan sols mil anys és incomprensible per a la majoria dels seus parlants actuals, les agències han hagut de fer grans esforços per crear senyals d'alerta per als residus radioactius. Els comitès responsables d'aquesta tasca han provat tota mena d'imatges, des d'altes torres de formigó armat fins a l'obra 'El Crit' d'Edvard Munch o inclús plantes modificades genèticament perquè es tornin d'un color blau enlluernador. Cap d'elles té garantia de futur.

Alguns dels que havien treballat en l'elaboració d'aquestes imatges, han col·laborat també en un nou repte molt més difícil: La comunicació amb formes de vida extraterrestre. Aquest és el tema principal d'"Extraterrestrial Languages" (llengües extraterrestres), el nou llibre de Daniel Oberhaus, un periodista de la revista 'Wired'.

Es desconeix la manera en què els extraterrestres podrien percebre qualsevol mena d'informació. Un parell de plaques que es van enviar a principis dels anys setanta a bord de les sondes espacials Pioneer 10 i Pioneer 11 mostren éssers humans despullats i l'esbós d'un plànol per trobar el planeta Terra - una mica rudimentari, però així i tot, es dóna per suposat que els 'aliens' poden veure. Tenint en compte que la possibilitat que aquestes sondes es puguin detectar és infinitesimal, és molt més probable establir contacte amb una transmissió radiofònica des de la terra viatjant a la velocitat de la llum. Però de la mateixa manera que una ràdio terrestre hauria de sintonitzar la freqüència correcta, també ho hauria de fer la interestel·lar. Com podrien els 'aliens' detectar la correcta'? La placa de la Pioneer ens dóna una pista en forma d'un esquema bàsic d'un àtom d'hidrogen, la polaritat magnètica del qual dóna voltes a intervals amb una freqüència de 1.420MHz. Donat que l'hidrogen és l'element més abundant de l'univers, hi ha esperances que aquest esquema pogués actuar com una mena de número de telèfon.


Discuss this entry